Per què aquest emplaçament? Què s’hi construirà exactament? I quina infraestructura s’hi crearà?
Les darreres setmanes, el projecte de torre de radioenllaç al Falkensteinerweg, a Brunn am Gebirge, ha generat un intens debat públic.
En algunes notícies i a la plataforma OpenPetition es parla d’una «torre de gelosia de 42 metres», d’una «torre de transmissió» o d’una «torre de telefonia mòbil».
En realitat, es tracta d’un projecte d’infraestructura que requereix una anàlisi tècnica molt més específica.
Per això, amb aquest article volem explicar amb transparència com es va decidir l’emplaçament, quina infraestructura hi ha al darrere, per què cal aquesta alçada i quines funcions ha de complir la instal·lació.
Volem deixar clar que no pretenem criticar personalment els veïns que tenen altres interessos.
Es tracta d’establir una base comuna de fets per al debat.
1. Què es construirà exactament?
Es preveu construir una torre de gelosia d’uns 45 metres d’alçada en un terreny al Falkensteinerweg.
En el debat públic de vegades es parla de 42 metres. La petició actual a OpenPetition també fa servir aquesta xifra. En canvi, les informacions publicades i la documentació del projecte es refereixen a una alçada d’uns 45 metres. (openPetition)
Naturalment, per avaluar aquest projecte concret, cal prendre com a referència la documentació del projecte presentada.
La torre forma part d’una infraestructura de comunicacions i es destinarà, sobretot, a enllaços de ràdio direccionals.
Per tant, no es tracta simplement de construir una torre aïllada sense cap infraestructura prèvia.
L’emplaçament forma part d’una infraestructura tècnica que s’ha anat desenvolupant al llarg de molts anys.
2. És una «torre de telefonia mòbil»?
Aquesta denominació apareix sovint en el debat públic.
Tanmateix, transmet una imatge concreta: la d’una estació de telefonia mòbil convencional, construïda principalment per donar cobertura als telèfons mòbils.
Aquesta no és la descripció tècnica del projecte que es preveu aquí.
La finalitat principal de la instal·lació prevista és establir radioenllaços entre emplaçaments determinats.
En els radioenllaços, les dades es transmeten entre estacions concretes mitjançant feixos de ràdio molt concentrats.
Així doncs, la torre és un component tècnic d’una xarxa de comunicacions.
La denominació «torre de transmissió» descriu, en termes generals, una estructura amb antenes de ràdio, però no indica quina tecnologia de ràdio s’hi utilitza ni quina funció compleix la infraestructura que hi ha al darrere.
3. Per què la torre ha de fer uns 45 metres d’alçada?
L’alçada no s’ha decidit seguint el criteri de «com més alta, millor».
Els radioenllaços han de complir uns requisits tècnics concrets.
Entre aquests requisits hi ha:
- la ubicació de les estacions de l’altre extrem de l’enllaç,
- la línia de visió necessària,
- el relleu i les edificacions,
- l’anomenada zona de Fresnel,
- la posició i l’alçada de les antenes,
- la freqüència i les propietats tècniques del tram de ràdio,
- i la disponibilitat necessària de la connexió.
Per tant, un radioenllaç no es pot comparar simplement amb qualsevol connexió de ràdio.
L’alçada de la torre ve determinada per la posició en què cal situar les antenes per als radioenllaços previstos.
4. Una particularitat: les antenes dels radioenllaços emeten en una direcció molt precisa
Hi ha un altre aspecte important que fins ara gairebé no s’ha explicat en el debat públic.
Les antenes dels radioenllaços no són omnidireccionals.
Les antenes utilitzades concentren l’energia de radiofreqüència en la direcció de l’estació corresponent de l’altre extrem de l’enllaç.
En les antenes de radioenllaç previstes, l'angle d'obertura de la direcció principal de radiació és només d'aproximadament 1 grau.
Això vol dir que:
L’antena no està destinada a donar cobertura a l’entorn immediat de la torre.
Està destinada a arribar a una estació concreta situada a distància.
Aquest és un altre motiu pel qual l’alçada de la torre té un paper important.
Com més amunt s’instal·la l’antena, més gran és la distància vertical entre el feix principal i la zona situada just a sota de la torre o al seu voltant.
Dit de manera senzilla:
El mastil no és alt perquè s'irradiï la màxima energia de ràdio possible cap a la zona residencial. L'antena es munta alta perquè el tram de ràdio desitjat funcioni tècnicament.
Naturalment, el nivell concret d’exposició depèn de la freqüència, la potència de transmissió, el tipus d’antena, el guany de l’antena, l’orientació i els paràmetres tècnics de funcionament.
Per tant, per fer una avaluació concreta, cal basar-se en els càlculs tècnics, els informes pericials i, si escau, els mesuraments corresponents.
5. Per què s’ha triat precisament aquest emplaçament?
Biricon no va triar unilateralment l’emplaçament actual.
Durant la planificació inicial es va parlar de l’emplaçament concret amb el veí directament afectat.
Hi va haver fins i tot una altra proposta per la nostra part.
Inicialment hauríem preferit situar la torre més a prop del nostre edifici.
El veí, però, volia una altra ubicació concreta.
Vam tenir en compte aquesta petició i vam encarregar que la ubicació desitjada quedés reflectida en els plànols.
Posteriorment, el veí i la seva esposa van signar el plànol resultant que s’havia de presentar per sol·licitar l’autorització.
Sobre aquesta base es va continuar desenvolupant el projecte i, finalment, es va iniciar el procediment d’autorització.
En aquell moment no teníem cap motiu per suposar que la ubicació planificada conjuntament seria combatuda més endavant en els seus fonaments.
6. Què va passar després?
La situació no va canviar fins més endavant.
Quan l’estructura de la torre ja s’havia lliurat i havien començat els treballs de preparació de la zona de fonamentació i de comprovació de les condicions del terreny d’acord amb l’estudi geotècnic, es va manifestar una oposició expressa al projecte.
Entre altres qüestions, es va expressar el temor que la finca adjacent perdés una part considerable del seu valor.
Posteriorment es va crear la plataforma ciutadana contrària al projecte i va començar la controvèrsia pública actual.
No documentem aquesta cronologia per jutjar personalment el veí.
És rellevant, més aviat, perquè en la discussió actual en part es crea la impressió que la ubicació va ser fixada per nosaltres sense acord previ amb els directament afectats.
Això no es correspon amb el procés que tenim documentat.
7. Com s’ha presentat el projecte públicament?
En el debat públic, el projecte sovint es descriu de manera simplificada com una «torre de gelosia de 42 metres» o una «torre de transmissió de 45 metres».
La plataforma ciutadana descriu el projecte, entre altres coses, com una torre de gelosia addicional en un terreny privat d’una zona residencial. El debat polític també es fa ressò d’aquesta descripció. (openPetition)
El problema d’aquesta descripció simplificada no és que l’alçada de la torre sigui incorrecta ni que no es tracti d’una estructura amb antenes de ràdio.
El problema és que gairebé no permet entendre la funció tècnica real de la infraestructura.
La torre, per si sola, és només l’estructura visible.
El que és determinant és quina infraestructura s’hi utilitza i quina finalitat té.
8. La infraestructura que hi ha al darrere ja existeix des de fa molts anys
La història d’aquesta infraestructura es remunta a molt abans del projecte actual de la torre.
Biricon dona suport a la construcció i el funcionament de la infraestructura de FunkFeuer a la regió des del 2006.
Segons la nostra documentació, des del 2015 hi ha una connexió de fibra òptica fins al Vienna Internet eXchange a través de la infraestructura d’ASFINAG.
Des del 2017, la torre dels bombers s’utilitza com a punt de distribució important de Funkfeuer, una xarxa experimental que ofereix internet gratuït a tots els participants i ciutadans
Els bombers reben internet gratuït de Biricon a través d’aquesta infraestructura.
El 2025 es va ampliar la connexió a la xarxa troncal amb un enllaç de fibra fosca de 10 Gbit/s al centre de dades d’E-Shelter/NTT.
La distribució es fa de manera redundant a través de la infraestructura existent.
Per tant, la torre prevista no és l’inici d’una xarxa completament nova.
Forma part de l’evolució d’una infraestructura que s’ha anat desenvolupant al llarg de molts anys.
9. Quin paper hi té FunkFeuer?
FunkFeuer és una xarxa comunitària lliure.
Biricon dona suport a aquesta infraestructura des de fa molts anys i hi aporta, entre altres recursos, infraestructura tècnica i emplaçaments.
La infraestructura de mastil prevista està, doncs, també relacionada amb l'evolució posterior d'aquesta infraestructura de comunicació lliure.
Així doncs, el projecte no es limita a donar servei a determinats clients comercials.
10. Quina relació té amb la preparació davant d’una apagada general?
La comunicació és un requisit essencial perquè les empreses, les organitzacions i els municipis puguin mantenir la capacitat d’actuar també durant interrupcions prolongades del servei.
Per això, les instal·lacions de Biricon ja disposen de diversos components per garantir la màxima continuïtat de servei possible.
Entre aquests requisits hi ha:
- Energia fotovoltaica
- Emmagatzematge en bateries d’uns 400 kWh
- Alimentació elèctrica d’emergència amb dièsel
- connexions de xarxa redundants
- connexió de fibra fosca
- servidors i components d’infraestructura propis
- sistemes de còpia de seguretat i recuperació davant de desastres
L’objectiu és que la infraestructura tècnica pugui continuar funcionant el màxim de temps possible, fins i tot en cas d’interrupcions prolongades.
La torre prevista forma part d’aquest plantejament més ampli d’infraestructura.
Naturalment, per si sola no constitueix «el sistema de protecció civil».
Però una infraestructura de comunicacions robusta pot proporcionar una base tècnica important en situacions de crisi i d’apagada general.
11. I els possibles efectes sobre la salut?
També ens prenem seriosament aquesta qüestió.
Les instal·lacions de ràdio han de complir els requisits legals i tècnics vigents en cada cas.
En una instal·lació de radioenllaç, a més, el diagrama de radiació concret és determinant.
Les antenes direccionals utilitzades concentren fortament l’energia de radiofreqüència en la direcció de l’estació corresponent de l’altre extrem de l’enllaç. En les antenes previstes, l’angle d’obertura del feix principal és d’aproximadament 1 grau.
Per tant, el feix principal no apunta verticalment cap avall, al terreny, sinó que s’orienta de manera precisa cap a l’estació corresponent de l’altre extrem de l’enllaç.
Aquest també és un dels motius pels quals l’alçada de la torre és rellevant des del punt de vista tècnic.
Per tant, el fet que una torre faci 45 metres d’alçada no implica que a sota hi hagi un nivell d’exposició a radiofreqüències proporcionalment elevat.
Tanmateix, qualsevol avaluació concreta s’ha de basar sempre en les antenes, les freqüències, les potències de transmissió i les orientacions realment utilitzades, així com en els càlculs o mesuraments corresponents.
Per això, no volem ni descartar de manera general les preocupacions sobre la salut ni fer afirmacions sobre la salut sense proves que les avalin.
El que és determinant són les dades tècniques.
12. I l’impacte en el paisatge urbà?
El paisatge urbà és un aspecte legítim del debat.
Una torre de gelosia de 45 metres d’alçada és visible. No ho neguem.
Tanmateix, a l’hora d’analitzar el paisatge urbà també caldria tenir en compte com serà realment l’entorn de l’emplaçament en el futur.
Just darrere de la torre prevista es projecta una pantalla acústica vinculada a l’A21, amb una alçada prevista d’uns 14 metres. Segons la planificació actual, l’execució hauria de començar a partir del 2027 o del 2028.
Per tant, l’entorn immediat de l’emplaçament canviarà considerablement en qualsevol cas.
La mateixa pantalla acústica serà una construcció d’uns 14 metres d’alçada i de gran longitud que, per la superfície que ocuparà, tindrà una presència visual molt més marcada.
Per això, creiem que té sentit avaluar l’impacte en el paisatge urbà tenint en compte tot l’entorn futur, en lloc de basar-se en una representació aïllada de la torre.
La torre no se situa en un paisatge inalterat.
Es troba molt a prop de la infraestructura de l’autopista existent i davant d’una actuació de protecció acústica de grans dimensions que està prevista.
Per tant, una visualització realista hauria de mostrar tant la torre en l’entorn actual com l’entorn futur previst.
13. «Per què no es tria simplement un altre emplaçament?»
És una pregunta comprensible.
Tanmateix, un emplaçament alternatiu no és necessàriament adequat des del punt de vista tècnic pel simple fet de trobar-se fora d’una zona residencial.
Perquè un radioenllaç funcioni, cal complir, entre altres, els requisits següents:
- una línia de visió suficient per al radioenllaç
- una alçada adequada
- una estació adequada a l’altre extrem de l’enllaç
- una zona de Fresnel prou lliure d’obstacles
- una planificació de freqüències adequada
- subministrament elèctric
- connexió de xarxa o de fibra òptica
- continuïtat de servei
- viabilitat de dotar l’emplaçament de la infraestructura tècnica necessària
- viabilitat d’obtenir les autoritzacions
Per tant, un emplaçament pot semblar atractiu sobre el mapa i, tot i així, ser inadequat des del punt de vista tècnic.
A més, caldria dotar el terreny alternatiu de tota la infraestructura necessària des de zero.
La infraestructura actual de l’emplaçament previst ja reuneix condicions essencials per a un funcionament d’alta disponibilitat.
La mateixa petició a OpenPetition recull, entre els arguments a favor del projecte, que un emplaçament alternatiu comportaria costos addicionals considerables per dotar-lo de la infraestructura necessària. (openPetition)
14. «Però si ja hi ha internet i telefonia mòbil»
Sí.
Però la pregunta no és si Brunn am Gebirge disposa en general d'Internet i de telefonia mòbil.
La pregunta és:
Quines vies de comunicació hi ha disponibles en aquest cas concret, quin grau de redundància tenen i quins radioenllaços addicionals calen per a la infraestructura existent o futura?
Per exemple, una xarxa de telefonia mòbil existent no substitueix automàticament un radioenllaç dedicat entre dos emplaçaments concrets.
De la mateixa manera, una única connexió de fibra òptica no substitueix automàticament un radioenllaç redundant.
Les diferents tecnologies compleixen funcions diferents.
15. Què hi ha de l’afirmació que es tracta només d’un projecte comercial?
Biricon és una empresa i, naturalment, presta serveis comercials de comunicacions.
Alhora, la infraestructura existent també compleix altres funcions.
Entre aquests requisits hi ha:
- Suport a FunkFeuer
- Connexió a internet del parc de bombers
- vies de comunicació redundants
- infraestructura per als clients
- interconnexió prevista de més emplaçaments
- continuïtat de servei i alimentació elèctrica d’emergència
Per tant, les funcions comercials i les d’infraestructura no s’exclouen mútuament.
16. Què indiquen realment les xifres de la petició?
La petició actual a OpenPetition registra 309 signatures.
D’aquestes, 219 s’atribueixen a Brunn am Gebirge, 65 provenen d’altres regions i 25 consten com a privades. Les estadístiques també atribueixen 201 signatures directament a Brunn am Gebirge; d’altres provenen, per exemple, de Perchtoldsdorf, Liesing, Maria Enzersdorf i Mödling. (openPetition)
Aquestes xifres mostren que el tema desperta interès més enllà de l’entorn immediat de l’emplaçament.
Tanmateix, no indiquen si cadascuna de les persones que hi donen suport coneix plenament la funció tècnica del projecte ni quina motivació personal hi ha darrere de cada signatura.
Aquest és un altre motiu pel qual considerem útil oferir informació objectiva sobre el projecte.
17. Ens prenem seriosament les preocupacions dels veïns
No esperem que tots els veïns vegin amb bons ulls una torre de 45 metres al seu entorn.
Una construcció com aquesta modifica l’entorn immediat.
També és legítim plantejar la qüestió del paisatge urbà.
El que sí que desitgem és un debat que tingui en compte tota la informació essencial.
Això no inclou només l’alçada de la torre.
També inclou:
- la funció tècnica real,
- el procés que va portar a triar l’emplaçament,
- la infraestructura ja existent,
- els requisits dels radioenllaços,
- la continuïtat de servei,
- l’entorn futur,
- la pantalla acústica prevista,
- i quines alternatives són realment viables des del punt de vista tècnic.
18. El nostre objectiu
No volem convèncer ningú que deixi de tenir les seves reserves personals.
Però volem evitar que una infraestructura tècnica complexa es jutgi únicament a partir de la imatge d’una «torre de telefonia mòbil de 45 metres al jardí».
La torre prevista és un component visible d’un projecte d’infraestructura molt més ampli.
La infraestructura que hi ha al darrere s’ha anat desenvolupant al llarg de molts anys.
FunkFeuer, la fibra òptica, els radioenllaços, la redundància, l’alimentació elèctrica d’emergència i la possibilitat de disposar de comunicacions més resistents en situacions de crisi formen part d’aquest conjunt.
Alhora, acceptem que es plantegin preguntes sobre el paisatge urbà, l’entorn immediat i els detalls concrets de l’execució.
Aquestes preguntes s’haurien de respondre a partir de la documentació del projecte, les dades tècniques i els informes pericials, i no pas de suposicions.
Transparència en lloc d’eslògans
El debat públic ha demostrat amb quina rapidesa un projecte tècnic complex es pot reduir a unes quantes paraules.
«Torre de 42 metres.»
«Torre de transmissió de 45 metres.»
«Torre de telefonia mòbil.»
«Zona residencial.»
Cadascun d’aquests termes només descriu una petita part del conjunt.
Per això volem donar a conèixer tota la història i el rerefons tècnic.
Aquest article s’anirà ampliant a mesura que es disposi de nova informació verificable.
Totes les preguntes sobre el projecte són benvingudes.
El nostre objectiu és un debat rigorós basat en les condicions tècniques i de planificació reals.
Biricon IT Services GmbH
Brunn am Gebirge